Recurs ACAD

 Benvinguts i benvingudes un dia més al blog Xarxa Escola.

En aquesta entrada anem a reflexionar sobre el recurs ACAD  (Activity-Centred Analysis and Design).

Segons Goodyear, Carvalho,  Yeoman: ACAD ofrece un enfoque práctico para analizar situaciones de aprendizaje complejas, de manera que pueda generar conocimiento que sea reutilizable en trabajos de (re)diseño posteriores. 

Aquest recurs consta d’un tauler i d’unes targetes separades en blocs de diferents colors; espai i recursos (verd), integració social (taronja), àrees de coneixement (groc) i pedagogia (blau). 

Un punt fort d’aquest recurs és que, tant el tauler com les targetes estan escrites a mà i  traduïdes al castellà. El idioma és destacable, ja que la versió original és en anglés i dificulta l'aplicació en el centres educatius, ja que molts docents no l'utilitzarien per no conèixer l'idioma o per no ajustarse al context educatiu espanyol.

El primer dia que se’ns va presentar el recurs,  havíem de triar entre totes aquelles targetes que consideràvem que havíem pensat al dissenyar la nostra proposta de l’estora per al bee bot, tenint en compte les diverses categories. Però també, vam pensar en com el milloraríem i així anàvem triant les targetes. 

Aquesta va ser la nostra selecció:

  

 

 

Al segon dia de treball amb ACAD, vam fer una altra elecció, però aquesta vegada, fent una mirada crítica al nostre treball, intentant veure com podíem enriquir la nostra proposta, així que vam afegir unes targetes més a les triades el dia anterior. 

Totes ens vam adonar de com podríem millorar el nostre recurs. 

Respecte a l’apartat d'integració social, ens vam adonar que no l’haviem definit, i vam considerar bona idea el treball de rols entre els alumnes i la mestra, per exemple, dibuixant, tècnic, pensador, comunicador… tenint cadascun una tasca específica i intercanviant el rols després de cada torn.

Tampoc, vam tindre en compte la interacció  entre els iguals, o la forma de treballar entre ells, per exemple si treballen per grups o per parelles…c onsiderem que no hi ha una única forma de interacció, sino que hi ha moltes segons el moment, sent aquestes individual, en parelles, en grup…

En espais i recursos, altra cosa que vam pensar després de tenir l’activitat feta, va ser en plastificar les plantilles de l'estora i que l'alumnat amb un retolador dibuixara sobre elles el circuit què havia de recórrer el bee bot. Aquesta millora ens pareix interessant per potenciar el pensament computacional dels més menuts. Per altra banda, al veure la targeta de millora sobre les tauletes digitals, vam pensar en comptar amb aquest recurs digital, així podríem incorporar un codi QR a les nostres targetes de les esportistes, i així podríem veure com practiquen el seu esport, ja que hi ha algun esport minoritari que els alumnes no coneixen.

A l’apartat eines de coneixement la millora a destacar és  que podríem dur alguna esportista a l’aula perquè contara la seua experiència i conegueren un exemple real. 

  

També ens hem adonat com en una sola proposta treballem molts principis pedagògics, ja que no existeix una metodologia o forma de treballar única, correcta y extraordinaria, sinó que la genialitat la trobem al combinar moltes.

Com a proposta de millora, considerem que podem adaptar les targetes a Infantil,  ja que en l’apartat “l'àrea de coneixement”, hi havien moltes d'exàmens i avaluació. Nosaltres en aquesta etapa educativa no fem examens així que moltes targetes d’aquest apartat no les podrem utilitzar, l'avaluació en infantil és a través de l’observació, diaris d’aula…

En conclusió, el recurs de l’ACAD ens ha paregut molt interessant, per treure idees de millora de qualsevol recurs o projecte que hages creat o que estiga en procés de creació, és a dir, ens serveix per crear i també per repensar.

……..

Bibliografia

Goodyear, P., Carvalho,L. & Yeoman,P. (2021). Activity-Centred Analysis and Design (ACAD): Core purposes, distinctive qualities and current developments. Educational Technology Research and Development. Volume 69, pag 445–464.

https://doi.org/10.1007/s11423-020-09926-7